Com viatger que assedegat escolta
lo murmuri de l'aigua cristallina,
se n'entra bosc endins, vers la donzella
que entre ovelles i anyells canta i refila,
tot fent rajar lo fil de la filosa,
asseguda a la soca d'una alzina.
Per regalar-se bé amb sa cantarella
camina suaument quan hi arriba,
tan suaument que no doblega el trèvol
ni fa colltòrcer l'herba que trepitja
Canigó "Cant desè. Guisla", versos139-144
Jacint Verdaguer
Tarragona 2 de Març del 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada