Feliç aniversari Maria Lluïsa

Enmig de la natura
el silenci és el millor,
així sents com madura
una flor dins del teu cor.

http://www.youtube.com/watch?v=OXbToDWaskk

fotos aquest mig dia al parc del barri

Tarragona 28 febrer del 2012

Fotos del Silenci a la Vall del riu Glorieta.

Qui ha suat la Natura

sap del seu dolor, 

de les seves tendreses, 

dels seus temps.

Qui s'ha deixat la pell en la seva mirada

es reconeix en les formes,

en el sotrac de la suo,

en la salabror dels llavis secs.

Qui s'embolica en el seu alè

no pot sinó deixar-se atrapar

pel silenci interior que li inunda

i que li torna bellesa en el patiment,

llum en la llum,

camí, esperança i esforç fèrtil

que dóna raons de Vida en cada trobada

i deixa un bell record en el ànima

i un cos renovat.

http://www.youtube.com/watch?v=UC0mX_0-dHQ&feature=plcp&context=C37e2aa1UDOEgsToPDskKvKWC25fs5-iMvnUBVO0RY

 En aquesta foto ja feia rato que teniem controlada la situació,

 tan sols calia seguir el cami de sortida riu amunt.

Casi el final de la Vall del riu Glorieta, ja falta poc per el camí empedrat roma.

================================

L'Acadèmia del Cinema Català ha atorgat el Premi Gaudí d'Honor 2012 a Pere Portabella (Figueres, 1929), en la cerimònia retransmesa per TV3 el dilluns 6 de febrer.

Portabella és un dels més destacats representants del cinema avantguardista dels últims 50 anys. La importància de la seva obra cinematogràfica com a director ("Nocturn 29", "Umbracle", "Pont de Varsòvia") i com a productor ("Viridiana", "Los golfos", "Tren de sombras") és comparable al valor de les seves aportacions en el terreny de la política i del restabliment de la democràcia a l'estat espanyol. Portabella és un cineasta trencador i insubornable que no accepta submissions a les regles del mercat i, com a tal, és autor d'una filmografia conceptual i altament suggerent d'un impacte plàstic remarcable. Tant és així que el MoMA de Nova York va adquirir "El silenci abans de Bach" (2007) pel seu fons cinematogràfic, junt amb l'anterior "Cuadecuc, Vampir" (1970).

“El silenci abans de Bach” és una aproximació a la música i a les disciplines i oficis que l’envolten a través de l’obra de Johann Sebastian Bach, una mirada sobre les profundes relacions dramatúrgiques que existeixen entre imatge i música, de manera que aquesta darrera no es concep com un mer subratllat subsidiari de la imatge, sinó com a subjecte paritari de la narració. Així doncs, parteix d’una estructura musical prèvia. La banda sonora es nodreix d’obres de J.S. Bach, de dues sonates de Fèlix Mendelssohn i d’un estudi de Györg Ligeti, que creen una volta arquitectònica sota la qual transcorre la història de la pel•lícula. Una passejada pels segles XVIII, XIX i XXI de la mà de J.S. Bach.

"El silenci abans de Bach" conté algunes de les imatges més inspiradores del cinema dels últims anys: pianoles que ballen i cauen al mar, un concert de violoncel•listes en un vagó de metro en moviment, una desfilada de partitures en vista zenital... Tot un univers estètic i intel•lectual.

Idioma versió original: Castellà – Alemany – Francès – Italià
Producció: Films 59, Catalunya, (2007)
Director: Pere Portabella
Durada: 1 h 37 min.
Guió: Pere Portabella - Carles Santos - Xavier Albertí
Director de fotografia: Tomàs Pladevall (A.E.C.)
Musica: J.S. Bach, Fèlix Mendelssohn i Györg Ligeti
Intèrprets: Àlex Brendemühl, Feodor Atkine, Christian Brembeck, Daniel Ligorio i Georgina Cardona

Subtituls de lopere

He mirat aquesta Terra i us he vist.

Estimo el país, m'agrada petjar-lo i conèixer gent. 

Preferentment aquella que treballa en l'anonimat

 i el fa gran sense esperar res a canvi.

Aquelles persones que, amb el seu esforç mai reconegut, 

et fan adonar de la facilitat amb què, 

de vegades, atorguem creus de Sant Jordi a qui no la mereix. 

Cagadubtes i contradictori com cal. 

No m´agrada la marxa en fila índia i, de tant en tant, 

em sento ovella negra.

No suporto els brètols i encara menys aquells que diuen pertànyer al meu bàndol.

No tinc gaires conviccions profundes -un parell, o potser menys-; 

em molesten aquells que creuen no equivocar-se mai i m'inquieten les persones d'idees fixes. 

Sóc conscient de les meves mancances i convisc, 

procurant no molestar, amb la meva ignorància.

 M'emprenya, però, la ignorància insolent, pocavergonya i cridanera que 

molt sovint veiem per carrers i places o a través de l'anomenada caixa tonta. 

Alguns diuen que sóc extravertit. Altres introvertit. 

A vegades necessito soledat i silenci, tancar els ulls i volar. 

A vegades, seure al marge del camí i veure créixer la ginesta

i d'altres emprendre caminades esgotadores per allunyar dimonis interns. 

Procuro sovint pujar a la muntanya i mirar,

 al fons, la vall de llàgrimes,

 mentre escolto el silenci 

i sento el vent a la cara, 

despertar el sentits 

i gaudir de la llibertat absoluta. 

MarcelPuigPuig

Foto al Riu Glorieta Mont Ral 24 de Febrer del 2012

Xavier, aprofita la vida que passa, tingos un feliç aniversari.

L'estrella més pura, 
poruga ja guaita; 
tremola agradosa 
dellà la muntanya. 
¡Ben haja l'estrella, 
l'estrella de l'auba! 
http://vimeo.com/groups/102387/videos/37480154
Els galls que dormien 
davall les porxades 
¿què és lo que ara veuen, 
que tant i tant canten? 
Han vista l'estrella, 
l'estrella de l'auba. 

Les flors senyorívoles, 
de rou tot brufades, 
l'embat les bressola, 
els ulls xalests baden. 
Han vista l'estrella, 
l'estrella de l'auba. 

Les boires se gronxen, 
la lluna s'apaga; 
piulant els aucells 
estiren les ales 
perquè el sol envia 
l'estrella de l'auba. 

Cansats se condormen 
malalts i malaltes, 
i alegres somnien 
visions d'esperança; 
que els mals i la fosca 
defugen de l'auba. 

¿Per què el monestir 
ventant les campanes 
ja crida a matines 
escolans i frares? 
Perquè vol que resin 
"L'Estrella de l'Auba". 

Estrella que et mostres 
quan fugen les altres, 
¿per què em deixondeixes 
tan de matinada? 
En lletres que lluen 
respon l'estel d'auba: 

-Amic, aprofita 
la vida que passa; 
de fosca nasquérem, 
la llum ens aguaita. 
Del sol de la glòria 
la vida n'és l'auba. 

Aubada de Marià Aguiló i Fuster

Orfeó Badaloní- Ofrena
Vall del riu Glorieta
Mont Ral
24 febrer del 2012

I així la nena, dedicat a la Montse Camprubí

http://vimeo.com/groups/102387/videos/37447929

El vermell dels arbres,

encès per la posta - dels sols hivernals,

delita i penetra

mateix que aquells verds primaverals.

Germans, alcem els cors, 

que tot és bell,

el verd i el vermell!

Alcem els cors cantant la vida entera

amb els brots i amb les fulles que se'n van;

gosem el dia sens mirar endarrera,

sense pensar amb els dies que vindran.

Gosa el moment;

gosa el moment que et convida,

i correràs alegre a tot combat:

un dia de vida és vida;

gosa el moment que t'ha sigut donat.

No t'entristeixin, doncs, els funerals novembres,

ni planyis mort lo que ha tingut ple ser...

De plànyer és el donzell que ajeu sos membres

ans d'haver-los cansat en el plaer.

JOAN MARAGALL  "Cant  de  Novembre"

02 - Et ideo puella  (Ursula's virgins)

Pas del Riu Glorieta, a l'esquena un camí que poc mes endavant a ma esquerra la central hidroelèctrica del segle XVIII i a ma dreta cap el niu de l'Àliga de Mont Ral.

Una meravella anomenada Ulls

 Lo que veu el mòbil, los Ulls una mica mes si et tapes el refletge del sol amb la ma o una visera

Els Ulls una mica menys que el filtre solar artificial

De totes maneres una meravella Natural,

calia parar, feia poc les orquídies cremades ens pansiren el cor, 

una mica menys perquè noves fulles senyalaven talls nous que floriran si ho permet el tems.

Per el hora, 9h,45' davall el sol tenim Tarragona 

i tot a l'esquerra la Mussara on anem per agafar direcció Mont Ral, 

carretera d'Arboli a la Musara 24 febrer del 2012

La gent feliç s'adonen que és la seva vida i que l'han de aprofitar al màxim.

És cert quan diuen que el món és un mocador, no pel fet de quan trobes a una persona, que fa temps que no la veus ...

Sinó que en un mateix mocador et pots trobar de tot.

Surt fora i descobreix que tot no és igual, 

http://vimeo.com/groups/102387/videos/37334275

que pots veure parelles passejant i compartint un gelat, 

persones grans assegudes en un banc per passar la tarda, 

parelles casant-se, 

amics abraçant-se,

 nens jugant en aquella plaça tan gran on et costa trobar algú , 

nadons a les guarderies,

 gent plorant per un desamor , 

gent feliç per tenir el que vol, 

persones passejant el gos després de sopar ... 

Tothom té diferents maneres de passar el seu dia, 

però la gent que ho passa malament,

 la gent que plora, la que gent que pateix 

¿No s'adonen que la vida són dos dies? 

En canvi la gent feliç ...

S'adonen que és la seva vida 

i que l'han de aprofitar al màxim perquè mai deixarà de ser seva!

======================

Avui ha sigut un dia ple de vida, he trobat al Amic aficionat a la fotografia, 

hem quedat per demà cercar orquídies al interior de  la serralada litoral

i desprès he petat la xarrada amb una gran Amiga, la Maite, 

a ella i a la Marta lis vui dedicar aquest pensament de la Núria

i extensible a tota la Colla

com les fotos i el vídeo 

fetes on xarrava amb la Maite, 23 de febrer del 2012 

la musica

Musica Catalana de la Renaixença 2 Pavana Gallarda & Romanesca Canarios

Capella Reial de Catalunya

Jordi Savall

1991

Saps?
Un dia vaig somiar
amb la dona perfecta i ideal
amb la qual vivia tota una eternitat, però ... en despertar
vaig buscar i vaig buscar en el meu llit
i no la vaig poder trobar
més al pas de la vida
sense si més no sospitar,
un dia et vaig poder trobar.
Aquella dona,
perfecta i ideal,
que un dia vaig poder somiar
i avui dono gràcies al cel
per donar-me tan
bell regal
i et dono gràcies a tu
per ser tu
la meva dona ideal.

lo estic fent li falten coses!!!!!

Gràcies per ser la meva amiga

Al posar-me a reflexionar tot el que m'ha passat, he descobert que tot i que no ens coneixem des de fa molt, et tinc una gran confiança amiga meva, doncs realment em recolzes i has estat quan t'he necessitat. 

Crec que ets una persona meravellosa , a la qual mai oblidaré. 

Sempre m'has recolzat, com una gran persona,espero que encara que passin els anys segueixis sent com fins ara. Ets una persona molt comprensiva i desitjo seguir comptant amb tu ja que sempre has estat allà, quantes vegades t'he necessitat. 

http://vimeo.com/groups/102387/videos/37167918

Encara que siguis una amiga a la qual vaig conèixer, fa només alguns pocs mesos vull que sàpigues que no et veig com una amiga sinó més aviat com una germana perquè m'has donat tant ... 

T'agraeixo tota la teva comprensió, afecte, confiança i sobretot que, em brindi la teva amistat.

I davant de tot això només em queda donar-te les gràcies pel temps que m'has dedicat, pels teus consells i el teu suport. 

Ets el màxim! Et vull! 

Gràcies per ser la meva amiga!

A la meva millor amiga  "la Maite"

es un escrit de Karina

fotos al Parc de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona. 20 febrer del 2012

Si no tenim un moment per aturar-se i escoltar a un dels millors músics del món tocant la millor música mai escrita, quantes altres coses ens estem perdent?

Un home es va asseure en una estació de metro a Washington DC i va començar a tocar el violí, 

era un fred matí de gener. Va interpretar sis peces de Bach durant uns 45 minuts. 

Durant aquest temps, ja que era hora pic, es calcula que 1.100 persones van passar per l'estació, la majoria d'ells en el seu camí a la feina.

Tres minuts van passar, i un home de mitjana edat de va adonar que hi havia un músic tocant. Va disminuir el pas i es va aturar per uns segons, i després es va afanyar a complir amb el seu horari.

Un minut més tard, el violinista va rebre el seu primer dòlar de propina: una dona va llançar els diners a la caixa i sense parar, i va seguir caminant.

Uns minuts més tard, algú es va recolzar contra la paret a escoltar, però l'home va mirar el seu rellotge i va començar a caminar de nou. És evident que se li va fer tard per al treball.

El que va posar major atenció va ser un nen de 3 anys. La seva mare li va apressar, però el noi es va aturar a mirar el violinista. Finalment, la mare l'empeny dur, i el nen va seguir caminant, girant el cap tot el temps. Aquesta acció va ser repetida per diversos altres nens. Tots els pares, sense excepció, els van forçar a seguir endavant.

En els 45 minuts que el músic va tocar, només 6 persones es van aturar i van romandre per un temps. Al voltant del 20 li van donar diners, però va seguir caminant al seu ritme normal. Es va recaptar $ 32. Quan va acabar de tocar i el silenci es va fer càrrec, ningú es va adonar. Ningú va aplaudir, ni hi va haver cap reconeixement.

Ningú ho sabia, però el violinista era Joshua Bell, un dels músics més talentosos del món. Ell havia interpretat només una de les peces més complexes mai escrites, en un violí per valor de 3,5 milions de dòlars.

Dos dies abans de la seva forma de tocar al metro, Joshua Bell va esgotar en un teatre a Boston, on els seients van tenir una mitjana de $ 100.

Aquesta és una història real. Joshua Bell tocant incògnit a l'estació de metro va ser organitzada pel diari The Washington Post com a part d'un experiment social sobre la percepció, el gust i les prioritats de la gent. Les línies generals van ser els següents: en un entorn comú a una hora inapropiada: Percebem la bellesa? Ens aturem a apreciar-la? ¿Reconeixem el talent en un context inesperat?

Una de les possibles conclusions d'aquesta experiència podrien ser:

Si no tenim un moment per aturar-se i escoltar a un dels millors músics del món tocant la millor música mai escrita, quantes altres coses ens estem perdent?

Per: Josh Nonnenmocher

Pont de les Caixes Segle IV ac a IV dc Constantí

Estimo tant el meu enyorament 
que, si al país que enyoro, 
un àngel em volgués portar sobtadament, 
diria a l'àngel: 
-Àngel, espera't un moment; 
ara no puc venir; és que no veus que ploro?

Poema "ENYORAMENT " de Màrius Torres

El mig dia 3 de març del 2011 al Pont de Caixes de Constanti, tot anant al riu Francolí.
Axó que se mig entreveu a la dreta dalt es la Autovia que hi fan passar per anar de Reus a buscar el AVE de la Secuita.

Aquesta fotografia i el poema encapçalava un escrit tret del diari el Punt, on explica que es el Pont de Caixes, 

El pont de les Caixes de Constantí, romà i medieval, serà reconstruït de forma integral
Han modificat el traçat de la futura carretera entre Reus i l'estació del TAV a la Secuita, que passava just per sobre del monument.

El pont de les Caixes de Constantí, considerat fins fa pocs anys medieval, però on l'any 2008 s'hi va descobrir un anterior aqüeducte d'època romana, serà restaurat i reconstruït de forma integral. Unes obres que penjaven d'un fil pel projecte de construcció de la carretera que ha d'unir Reus i l'estació del TAV a la Secuita, ja que el traçat previst passava just per sobre d'aquest monument. Però, segons l'alcalde de Constantí, Josep Maria Sabaté, l'autovia «no afectarà el pont» perquè se n'ha modificat el projecte. Les obres de reconstrucció del pont tenen un pressupost de 100.000 euros, que finançaran a parts iguals l'Ajuntament i la Generalitat a través de l'1% cultural. En una primera fase es consolidarà l'estructura del pont i posteriorment restituiran les pedres.
El darrer ple de l'Ajuntament de Constantí va aprovar la signatura d'un conveni per executar les obres de restauració i per a la reconstrucció integral del pont de les Caixes, que tindrà la col·laboració de la direcció general del Patrimoni Cultural de la Generalitat i de l'Incasòl. De fet, la licitació de les obres anirà a càrrec de l'Institut Català del Sòl.
En una primera fase, es consolidarà l'estructura del pont i «es restituirà l'estat previ a l'enderroc de la façana del pont, que és la més deteriorada arran de les pluges de l'any 2007, segons va explicar l'arqueòleg Josep Anton Remolà, autor de la redacció del pla director del pont de les Caixes juntament amb Pau Jansà i Miquel Orellana. Aquell any, l'esllavissament provocat per les fortes pluges va posar al descobert un aqüeducte romà anterior al pont medieval, fet que incrementava l'interès patrimonial i científic d'aquest monument.
En aquesta fase, també es consolidarà tota l'estructura de l'aqüeducte, ja que en els últims mesos les obres del corredor del Mediterrani (sobretot les vibracions produïdes pel pas dels camions), n'han posat en perill la seva estabilitat. «Prèviament a la restauració, calen tasques de reforçament i de consolidació del pont per tal que recobri la solidesa», segons Remolà.
En una segona fase, es reconstruirà el pont pedra per pedra: «A partir de la documentació gràfica de què disposem, podem saber on va cadascuna de les pedres que van caure; hem de refer el pont amb un criteri el més explícit possible», segons l'arqueòleg, que va afegir-hi que es deixarien sense refer «les parts que convingui que siguin visibles», o sigui, les que han de permetre veure que hi ha un primer aqüeducte romà i una posterior construcció d'època medieval.
Les obres tenen un pressupost de 100.000 euros, que finançaran a parts iguals l'Ajuntament de Constantí i la Generalitat a través de l'1% cultural. Segons l'alcalde, Josep Maria Sabaté, les obres no començaran fins a l'any que ve. A l'entorn del pont, l'Ajuntament també preveu crear-hi una zona d'esbarjo.
Obres públiques
El projecte de reconstrucció del pont estava penjant d'un fil a causa de les obres públiques que estan en execució i que es projecten al Camp de Tarragona, com el corredor del Mediterrani i per la variant del darrer tram de l'antic camí de Montblanc. En aquest sentit, el traçat de la carretera entre Reus i l'estació del TAV a Perafort afectava de ple el pont, ja que el projecte inicial feia passar la via just per sobre del monument. L'Ajuntament de Constantí havia demanat al Departament de Política Territorial i Obres Públiques que reconsiderés el traçat de la futura carretera, i sembla que finalment se n'ha sortit, i «la Generalitat ha modificat el traçat».
D'altra banda, Sabaté va destacar que des de fa dues setmanes s'ha restituït el pas de l'aigua de rec per sobre de l'aqüeducte, que dóna servei als regants de la zona.
La història
L'estructura medieval del pont de les Caixes de Constantí és una reforma d'un pont precedent, d'època romana. Un aqüeducte romà, possiblement privat i hipotèticament relacionat amb la vil·la romana de Centcelles, que està situada molt pròxima al monument. El pont, de més de seixanta metres de llargada, sustenta la caixa per on passava l'aigua, que té una amplada de dos metres, una superfície molt superior a la del conegut pont del Diable de Tàrraco, que té una amplada d'aproximadament uns 60 centímetres. La part de l'aqüeducte d'època romana que es conserva és d'uns tres metres i mig i, per sobre d'aquesta altura, hi ha la construcció feta en època medieval. El pont té tres obertures: una amb un arc ogival, que permetia el pas de la riera, i dues més amb un arc de mig punt, que deixaven pas per al camí medieval de Montblanc. La funció d'aquest aqüeducte era «captar aigua del Francolí, emmagatzemar-la i distribuir-la per la fèrtil planúria que hi ha fins a Tàrraco», a més de servir també per abastir els banys de la vil·la romana de Centcelles.

Un article de CARINA FILELLA 27/05/10 02:00 Diari El Punt

os deia que algun dia bastiria el reportatge amb mes fotos, aquell dia plovia com podeu veure i no vaig poder fer-ne gaires mes.

Avui  17 de febrer del 2012 tornant del Morell de fer una calçotada amb los ex-companys del Taller d'electrònica, al que encara pertanyo fins d'aquí a dos anys mes, però el sentiment serà etern he volgut tornar a passar-hi tot en direcció a Tarragona per el antic Camí de Mont-blanc, fregant la Refineria i el Francolí , i passant per la Vila Romana de Cent-celles, que he volgut fotografiar des de fora, perquè la han tancada per falta de personal i pressupost, fins ves a saber, era un lloc destinat a visitar amb dos Amigues, la Marta i la Maite, i los de la Colla que algun dia gaudeixa per Tarragona, total que he ampliat una mica mes el reportatge i perquè no duia el calçe adient, que ja farè un altre rato, aquets es el resultat, gaudiu-lo, si teniu tems.

Constantí Pont de les Caixes Foto Web Ajunt Constantí 2008

Ara per aquí un cop casi restaurat hi passa aigua, que un altre dia fotografiaré.

Amb vestuari adient algun dia seguiré el curs del

Barranc de la Ferrerota

averem on neix el aigua si les obres ho permeten

Constantí - Pont de les Caixes (Foto: Web Ajunt. Constantí, 2008)

Tipus	Pont
Període	Segle IV ac a IV dc
Situació	Barranc de la Ferrerota

Aqüeducte romà descobert l'any 2008 mercès a l'esfondrament d'una part del pont medieval (segle XIV) que ara se sap que és només una reforma de l'antic pont romà. Segurament està relacionat amb la veïna vil·la de Centcelles. Té uns seixanta metres de llargada i presenta tres obertures: una amb arc ogival sota la qual passa la riera i dues de mig punt per on passava l'antic camí de Montblanc.

La primera del dia que plovia i les següents 17 de febrer del 2012 son fotos meves.

en pic estigon les obres acabades, venint de Montblanc per la A27 hi passareu per la dreta i lo veureu, si jo maneshi feria un mirador com al pont del Diable, per poder parar i gaudir-lo.

fotos a les 18h i 10 minuts.

No se que ha passat perquè per aquí el Barranc amb aquest tram formigonat se hi passa en direcció a Constantí cada dia per dinar als diferents restaurants la gent del polígon 

estem a uns 50 metres passat el Pont de Caixes.

Moments davants me han avançat un cotxe de vigilància de robatoris als masos.

Espero no tardar massa per tenir mes fotos  del indret
i pujar-les