Volo Lliure

Volo Lliure
Llera del Ebre a Flix

dimarts, 20 de març del 2012

dimecres, 14 de març del 2012

Un Cel diferent amb fa somriure perquè hi ets

M’has preguntat on vaig, don vinc
quin cel estrany em fa somriure;
m’has preguntat què vull, què tinc
i no vull res, vull la vida lliure!


Donam la vida senzilla, passant
amb quatre coses que tinc al voltant,
amb laigua i el pa
i el foc i la rosa,
i amb tu, que ets a cada cosa


donam la vida, que passa latzar
i si tinc casa que vegi la mar
-i si no- els quatre vents, els dies, les hores,
i amb tu, quan rius i quan plores


i, qui sap?,
potser magrada
un misteri per pensar
i que em deixi una alenada de perfum dolç i llunyà


donam la vida senzilla i res més,
que enlloc no ens diguin que som forasters,
moments de cançó i moments de silenci,
i amb tu quan la nit comenci


donam la vida que passa latzar,
i si tinc casa que vegi la mar,
-i si no- els quatre vents, els dies, les hores
i amb tu, quan rius i quan plores


i, qui sap? potser magrada
un misteri per pensar,
i que em deixi una alenada de perfum dolç i llunyà,


donam la vida senzilla i res més,
que enlloc no ens diguin que som forasters,
moments de cançó i moments de silenci


i amb tu quan la nit comenci,
i amb tu quan la nit comenci


Glòria interpretant "I amb tu" el programa "Llums en la nit" EMÈS EN 1971 

L'estrella us dugui a la Felicitat.

i tingueu uns bons Reis plens de Salut , Benestar i Felicitat, particular i col·lectiu en un País Normal i Lliure.


Em plau oferir-vos
l' Obertura i L'estel del El Pessebre,
oratori escrit per Joan Alavedra
i musicat per Pau Casals, 
la seva composició màxima, 
és una obra que tots els que estimen la música clàssica han d'escoltar.


És un missatge de PAU.
Desprès de més de 12 anys d'audicions arreu per Europa i Amèrica, 
aquesta gravació, 
feta a San Juan de Puerto Rico amb motiu del 95 aniversari de Pau Casals, 
ens permet, 
gràcies a les noves tecnologies d'avui dia,
acomplir el desig del mestre,
portar-lo a molts països del món. 
Ajudeu a la seva difusió
Ajudeu que los Reis 
i el Nostre Vot 
ens dugui D'Independència.
Dueu per tots el racons de Catalunya 
el missatge de PAU 
i INDEPENDÈNCIA //*//


l'Estel esclata
de llum de plata
Blava celístia
En dolç ensomni
dorm la natura
extasiada
per l'infinit.
Nie'l vent sospira
ni l'aigua-canta
i l'au nocturna
calla el seu crit.
Pel prat fulgura
claror encalçada
per l'herba passa
un raig d'estel
Quan il-lumina
la branca nua
les flors esclaten
al bes del cel.


Fotos al Pulmó Verd de Tarragona al Barri de Sant Pere i Sant Pau ,
que los compinches del " Mas de lo Mateix " de Tarragona, los que ara son los mateixos se han amagat darrera d'una cara bonica que també vare participar del disbarat, desdonar 1500 famílies dels seus pisos i volien fer passar un carrer per el mig del bosc i dos carrers verticals que marcaven mol be les parcel-les per edificar, 
i damunt prenen-mos per ton-tos ens deien que era per poder arribar amb cotxe al bosc i passejar-hi mes fàcilment.


Axó ho varen aprovar al Últim ple Municipal davant de les ultimes Municipals, 
sort que el Amic Josep Fèlix Ballesteros els hi vare donar una bona plantofada Electoral 
hi ho ha evitat , deixant el bosc tal com se vare fer,
omplir un barranc i al arribar al nivell adient plantar-ho de pins, xi-presos bancs i camins de terra, tot axó amb Fondos Europeus, que los del " Mas de lo Mateix " se volien polir, la revolta popular estàvem disposats ha denuncia'ls a Europa per malversació de fondos Europeus al destinar un espai verd a usos diferents.


Varem tenir que mobilitzar a la gent per fer-li costat al Alcalde amb la seva decisió de salvaguardar aquest indret i Pulmó verd del Barri, hi vaig tenir el goig de contribuir amb 500 firmes recollides del poble ras i entitats


Per axó trobo adient la nit anterior a la dels Reis, haver-me passejat i delectat per aquest bosc escoltant El Pessebre de Pau Casals , gràcies Sr. Josep Fèlix Ballesteros Il·lustríssim Alcalde de Tarragona.
Gràcies Pep.//*// 


 6 / gener / 2011 

diumenge, 11 de març del 2012

Marian moltes felicitats.


"És, doncs, sols per l'amor que ens creixen
roses als dits i se'ns revelen els misteris;
i en l'amor tot és just i necessari."

Extret del poema “L'amor” de Miquel Martí i Pol
fotos a Cambrils
11 de marçs del 2012

dijous, 8 de març del 2012

Los Dies Blaus.

 Aquietament
saps que els dies
es tornen blaus del tot.
Tossut
com un bri d'esperança
dins d'una gota d'aigua,
sabrem trobar camins
que portaran les nostres vides
a dins de totes les fonts hagudes i per haver.
Després de rellegir poemes
és com si talment cada calma
tornés de sobte al lloc corresponent.
Em tinc ben apresa la lliçó de sobreviure.
La tinc per companya damunt de la taula
amb llibres del Miquel fent-me de mestre
perquè mai n'hi haurà prou per més temps que passi.
A la motxilla petita n'hi porto un del Margarit
que ja fa uns quants dies que vaig acabar
i em serveix sovint per repassar aspectes més foscos,
podríem dir-ne que serveixen per aprofundir en la mort,
però no per parlar d'una mort trista i anunciada.
Jo em refereixo més a entendre-ho per la vessant positiva,
la de saber-nos vius en plena mort :
saber que quan tot acaba no passa res
i quedar-se amb les coses realment importants...,
aquietament
quedar-se amb els dies blaus,
reconèixer finalment una esperança plena
dins de la mar mediterrània, que camina amb pas decidit
per aconseguir somnis de manera conjunta.

poema"Els dies blaus"
Marc Freixas.
fotos a la platja de l'Ardiaca de Cambrils
8 de Març del 2012

dimecres, 7 de març del 2012

FLORS

Flors del matí
cobertes de rosada,
flors del migdia 
el sol les ha daurat,
flors de la tarda
gust de pa amb xocolata,
flors del capvespre
tornassolades, belles,
flors de la nit
alegren el meu llit...

Tot arribant a Colldejou de tornada, 
el tard el vent i el cansament
no me han deixat afinar mes, 
uns instants de descans visual ,físic i espiritual ,
tans restaven pocs minuts per el aparcament 
Colldejou 7 de Març del 2012
poema de M. Roser Algué

Algunes teories que van revolucionar el coneixement.

Darwin i l'Evolució

El ser un lleó o un gat o una rosa comporta alguna cosa especial, 
alguna cosa que cap altre animal o planta comparteix amb ell. 
Cada un d'ells és una espècie única de vegetal o animal. 
Només els lleons poden parir cadells de lleó, només els gats poden tenir gatets,
i únicament de llavors de rosa-i no de clavell-poden sortir roses.
Tot i així, és possible que dues espècies diferents mostrin semblances.
Els lleons s'assemblen molt als tigres, i els xacals als coiots,
tot i que els lleons només engendren lleons i no tigres, 
i els xacals només parin xacals i no coiots.
I és que el regne sencer de la vida pot organitzar convenientment en grups de criatures semblants. 
Quan els científics es van adonar per primera vegada d'això, 
molts van pensar que no podia ser pura coincidència. 
Dues espècies semblants ho eren perquè alguns membres d'una d'elles havien passat a formar part de l'altra? No seria que s'assemblaven perquè totes dues estaven íntimament relacionades?

Alguns filòsofs grecs havien suggerit la possibilitat d'una relació entre les espècies, 
però la idea semblava en aquells dies massa desgavellada i no va tenir cap ressò.
Semblava inversemblant que alguns lleons s'haguessin convertit en tigres, o viceversa, 
o que alguna criatura felina hagués engendrat tant tigres com lleons. 
Ningú havia vist mai una cosa semblant; d'haver succeït, havia d'haver estat un procés molt lent.

La majoria de la gent creia, a principis dels temps moderns, 
que la Terra tenia només uns sis mil anys d'edat: 
un temps absolutament insuficient perquè les espècies canviessin de naturalesa. 
La idea va ser rebutjada per absurda.


dimarts, 6 de març del 2012

dissabte, 3 de març del 2012

La primavera casi trau el Ull

[Equinocci de primavera]
Los núvols se'n van 
lo cel s'asserena, 
la neu s'aprima en lo cim 
i en la vessant la congesta. 
Les muntanyes i turons 
lo vestit d'hivern se lleven, 
posant-se'l de setí verd 
tot gemat de perles.
"La primavera" Flors de Maria, versos 1-8 
Jacint Verdaguer
Tarragona 03 Març del 2012

Puntejant amb solemnitat davant el Viatge.

Quan surts per fer el viatge, cap a Ítaca
desitja que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixements.
Els Lestrígons i els Ciclops,
al irritat Posidó no temes,
tals coses en el teu camí no trobaràs,
si elevat es manté el teu pensament, si una selecta
emoció teu esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Ciclops,
el feroç Posidó no trobaràs,
si dins la teva ànima no els portes,
si la teva ànima que els dreça davant teu.
Pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
en què amb quina delectança, amb quina alegria
entris a ports mai vistos:
aturar en mercats fenicis,
i adquireix les belles mercaderies,
ambres i ébanos, ivoris i corals,
i perfums voluptuosos de tota classe,
com més abundants puguis de perfums delicats;
camina a moltes ciutats d'Egipte,
a aprendre i aprendre dels savis.
Sempre tingues a Ítaca.
Arribar-hi és el teu destí.
Però no t'apuris teu viatge en absolut.
Millor que duri molts anys
i vell ja ancles a l'illa,
ric de tot hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que riqueses et doni Ítaca.
Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries sortit al camí.
Res més no té perquè donar-te.
I si la trobes pobra, Ítaca no t'ha enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre les Ítaques què és el que signifiquen.

Itaca de Constantino Cavafis
fotos al parc del barri 
Tarragona 2 de Març del 2012










divendres, 2 de març del 2012

2 de març Dia de l'aigua. ONU, el meu petit homenatge amb motius de terra i mar.

Com viatger que assedegat escolta 
lo murmuri de l'aigua cristallina, 
se n'entra bosc endins, vers la donzella 
que entre ovelles i anyells canta i refila, 
tot fent rajar lo fil de la filosa, 
asseguda a la soca d'una alzina. 
Per regalar-se bé amb sa cantarella 
camina suaument quan hi arriba, 
tan suaument que no doblega el trèvol 
ni fa colltòrcer l'herba que trepitja

Canigó "Cant desè. Guisla", versos139-144 
Jacint Verdaguer
Tarragona 2 de Març del 2012