Volo Lliure

Volo Lliure
Llera del Ebre a Flix

dilluns, 31 d’octubre del 2011

La Flor no Neix per ser Bella, Neix per ser flor

La Flor no Neix per ser Bella
Neix per ser flor
La seva bellesa requereix que qui la miri
tingui la capacitat per descobrir-la.
Poden passar al seu costat centenars... milers...
Alguns ni tan sols se adonaran de la seva existència.
Uns altres no trobaran en ella gens singular
que la faci ressaltar del paisatge que la conté.
Hi haurà els qui pensaran solament és una flor més.
Encara tal vegada apareguin els que li dedicaran un parell de mirades
atrets pels seus colors i seguiran el seu camí.
Però en algun moment apareixerà qui no la consideri una flor més,
i tingui tot el temps necessari per delectar-se observant-la en cada mil·límetre,
 descobreixi noves sensacions en acariciar suaument els seus pètals,
i no segueixi de llarg,
sinó que decideixi que és una flor massa bella per no conservar-la.
Així amb profunda cura i amor, cavarà entorn de la seva arrel
i posant tot el seu afecte i atenció
la portarà al seu propi jardí on a cada moment
pugui tenir-la a prop per voler-la, apreciar-la,
deixar-se captivar per ella... per estimar-la.
I no li demanarà que canviï el seu color, la seva forma, la seva aroma.
Ella va néixer flor. Ella va néixer així.
Així també la teva vida pot ser com aquesta flor.
Tal vegada passin centenars o milers al teu costat
sense adonar-se'n dels teus valors,
dels teus sentiments, de la teva pròpia existència.
Fins que algú amb la capacitat interior necessària et descobrirà enmig del món.
Posarà en tu els seus ulls i et farà part del seu món
sense que per a això hagis de canviar o mostrar-te en forma diferent.
Alegra't d'haver nascut com ets
i espera l'arribada d'aquest gran dia.

poema de Marta Fruto
foto a Perpinyà 7 de Novembre del 2009


PAÏSOS CATALANS, UN LLOC IDEAL PER VIURE.

Hom és d´on naix, i d´on tria viure o on l´atzar el du sense triar.
I eixa llarga espera que és la vida, la es pretén viure de la millor manera possible, de cadascú dep¨n, en la seua escala de valors, que és el millor.
Per tant, eixa estima a la terreta que ens ha parit, ens porta a desitjar el millor per a ella.
Poder treballar, viure, gaudir i estimar en/ al nostre lloc afortunat és tot un ideal de vida.

Tot un lloc ideal per viure; malgrat malifetes envers la Nostra Terra, de les quals no estem contents, i ens volen negar el dret a ser Diferents. veritat que no els deixarem?...Tenim la força de la raó i no ens callarem, davant d'invasors, traïdors i botiflers. //*//
Foto feta als,
Actes reivindicatius del 7 de novembre del 2009 a Perpinyà
en motiu dels 350 anys de la signatura del Tractat dels Pirineus.

350 anys després del Tractat dels Pirineus (7/11/1659), que va tenir per conseqüència la divisió de la nació catalana, i l'obertura d'un llarg procés d'aculturació i de declivi de la llengua catalana a les terres del nord, d'ara endavant franceses, un text votat pels representants del poble nord-català (el Consell General) torna a donar les seves cartes de noblesa a la llengua catalana i el seu dret a existir aquí.
Aquest text, la Carta a favor de la llengua catalana, votada fa quasi 2 anys, proposa nombrosos avanços ambiciosos. El problema és que aquest text no és pas aplicat ! De moment és només aquí per fer bonic !
Aprofitem la manifestació catalanista del 7 de novembre per, entre les reivindicacions presentes, reivindicar l'aplicació estricta de la Carta !

LA NOSTRA LLENGUA CATALANA HA DE VIURE !

Un poema no remou com una mirada ni commou el ànima com una cançó.

Un poema
no remou com una mirada
ni commou el ànima
com una cançó.


sàpigos que per la Montserrat
i jo,
el teu estel
il·lumine les grisors.
ets el Sol que dona vida,
quin dolç viatjar al teu costat.

Navegarem amb Tu
on nos portis
perquè sentim
lo que Tu ets
per damunt
de lo que vulguis semblar,
per nosaltres una gran Persona
i millor Amiga.

Vola cap a la muntanya
dels Teus somnis
entre sembrats i roselles
superant les torbes pedres
perquè siguis invulnerable a tot

Ramon.
fotos a Sant Carles de la Ràpita 2010

diumenge, 30 d’octubre del 2011

Poemes Inédits (16)

La llum filtrada pels núvols,
els arbres, l'aire i altres cossos,
però més encara filtrada pel pensament,
reconstrueix el projecte del dia
i fa del matí
un protocol de records.

Hi ha moltes llums en la llum,
molts dies en el
dia i moltes zones en el cristall de cadascun.
Però la clau és el tamís,
la subtilesa combinatòria,
la inventiva de l'atzar
per *cernir les dosis de transparència
i ajustar el deixant de reflexos
que fan de cada hora un temps únic
en la suposadament babau monotonia del temps.

La llum necessita sempre intermediaris,
com potser totes les coses.
Tal vegada sigui una clau de la realitat:
no hi ha missatges directes.
Tot és mediació perquè el directe destrueix.

Què intercalar llavors entre la rosa i la llum,
entre la nit i l'amor,
entre un home i la mort,
entre la vida i aquest matí transmutada de records?

Què posar entre el que una cosa és
i allò que no és,
perquè pugui ser-ho?

poema "Poemes Inédits (16)" de
Roberto Juarroz
El poemari de Roberto Juarroz custodia la forma de l'arbre,
els detalls dels objectes que s'alliberen dels seus marges,
el destí dels vertaders amants que haurien de néixer i morir plegats.
La poesia de Juarroz és vertical,
com ho és el poeta que camina o el pensador que proposa,
i cada una de les seves visions, inspirades i suggeridores,
formen part del mateix llibre inacabat.

Foto al Cor del Bosc del Pinyonet
28 d'Octubre del 2011

divendres, 28 d’octubre del 2011

Fausto Port

Ens esfondrem
sense perdre si més no el costum dels nostres gestos,
per exemple mantenir els ulls oberts,
la mà en la posició que pren quan estimem,
l'os en el seu silenci,
la boca en la inminencia
de dir o callar alguna cosa.

Tal vegada ens esfondrem
sense que caigui el que cadascun és
i això segueixi surant com una sèrie de espasmes
una mica més furtius per l'aire.

Pot ser que els gestos que s'aprenen no es perdin,
encara que sí el seu aprenent.
Si és així,
potser alguna paraula entre moltes
pugui haver estat dita per sempre.

poema "Fausto Port" de
Roberto Juarroz
El poemari de Roberto Juarroz custodia la forma de l'arbre,
els detalls dels objectes que s'alliberen dels seus marges,
el destí dels vertaders amants que haurien de néixer i morir plegats.
La poesia de Juarroz és vertical,
com ho és el poeta que camina o el pensador que proposa,
i cada una de les seves visions, inspirades i suggeridores,
formen part del mateix llibre inacabat.
Foto al Cor del Bosc del Pinyonet
28 d'Octubre del 2011

dimecres, 26 d’octubre del 2011

Ramon Tormo, una autoritat en intoleràncies alimentàries.

Venerat pels seus pacients, el doctor Tormo és dels metges que sap escoltar. Per la seva consulta passen nens i adults amb afeccions sovint difícils de diagnosticar, com les al·lèrgies i les intoleràncies alimentàries. Parlarem de la malaltia celíaca i de les al·lèrgies a determinats aliments, afeccions que cada cop afecten més nens i adults, i li preguntarem quins són els mecanismes de l'al·lèrgia i si hi ha alguna relació entre aquestes alteracions del sistema immunitari i la nostra dieta.

diumenge, 23 d’octubre del 2011

NO LLENCIS LES CARTES D'AMOR


Elles no t'abandonaran.
Passarà el temps, s'esborrarà el desig
-aquesta fletxa d'ombra-
i els rostres sensuals, intel•ligents, bellíssims,
s'ocultaran en un mirall dins teu.
Cauran els anys i avorriràs els llibres.
Davallaràs encara,
i perdràs, fins i tot, la poesia.
El soroll fred de la ciutat als vidres
anirà esdevenint l'única música,
i les cartes d'amor que hauràs guardat
la teva última literatura.
Joan Margarit

foto aquet mati a les 7:11h del 23 d'Octubre del 2011
mentres sortia el Sol , la Lluna el rebia
A tota la gent estimada
que ha perdut un Amor,
una Amistat,
Una persona Estimada,
el record no el perdrem mai
es Esencia de Vida
i ajuda ha caminar
 hi refer-la,
per tornar ha ser estimats i estimar.




AUTORETRAT AMB MAR

És aquell nen callat que juga sol.
S’està darrere d’aquests ulls de vell,
resisteix l’envestida del migdia
escoltant els confusos versicles de les ones
i els crits dels cossos nus i rovellats
entrant en l’aigua freda i transparent
de la platja de còdols. Té vergonya,
va d’un a l’altre amagatall dels contes.
Dorm dintre meu, perduda criatura:
dorm dintre meu en una nit de reis
on volen en silenci les escombres
i els llops deixen petjades en la neu.
A fora el cel s’emplena d’albercocs
i el mar blau fosc de prunes es desfà
damunt dels negres ganivets de roques.
Aquest estiu d’alcohol gelat als ulls
sento la meva vida negra i groga
com la polpa d’un fruit que es va podrint
al voltant del pinyol de la memòria.
Amaga’t dintre meu, perduda criatura.
Dins de mi, protegida del migdia,
recita la rondalla del nen gris
i de la miserable bicicleta
que munta el trist ciclista del suburbi.
T’està buscant i ja és a prop d’aquí.
Joan Margarit
foto aquesta matinada 23 d'Octubre del 2011

Cercant la llum a la poesia

Cerco la llum a la poesia.
Cerco il·luminar-me.
Cerco alegria.

El teu poema,
en la meva boca.
El meu poema,
a la teva boca
sense badar.
La Religió,
l'autentica,
aquesta o d'altre
més gran o mes xica.

Es una poesia,
escrita pels avis,
que et porta a deu:
Al setè cel,
afora.
O dintre teu.
Sigui que sigui
o sigui que no.
No sigui que fos
el que es enganyós.

De tan gran solemnitat,
que no entén de caritat.
Un moviment social,
una farsa.

Que sols el negoci entén
que no sent la compassió.
Fins i tot la violència encén
manipula i fa obligació.
Tot un poema.
i callo.
Et miro,
i sento.
Tot plegat
me'n adono.
Estic il.luminat!!!!!

es un relat de Epicuri
fotos a la Capçalera del Circ de Tarragona
desde la Torre de Pilats
19 d?Octubre del 2011

Aturo la imatge pura

Aturo la imatge pura
de les coses en un bres
de silenci que murmura,
quan un déu passa a través.

 Oh saborosa clausura!
Guanya el temps la paciència:
mot per mot, es transfigura
l'inconegut en presència.
 Mai no mor aquest encís
de la paraula tocada
per un vent sec i precís.

Fins allò que és pur instant:
flor de neu, alba, rosada,
duren sempre en el meu cant.



































poema "Aturo la imatge pura " de Joan Vinyoli.
fotos a Tarragona 19 d'Octubre del 2011