I, només tu, m´ets pròxim i et sent, al darrera de tantes portes tancades.

Deu ser lluny la mar i l`amor,

o no hi ha, i el mot ets tu.

Deuen ser lluny ocells, i estels,

l`espasa que talla el vent.

I, només tu, m´ets pròxim i et sent,

al darrera de tantes portes tancades.

I la dona va fer el somni realitat,

i la dona va portar llum a la foscor.

Va fer somriure la tristesa,

va fer reviure la passió.

I la dona del meu somni vas ser tu,

i llavors el somni

 vaig ser jo.

Joan Argilés, poema "Tu, el somni"

Foto el 26 de Juliol del 2011 al area de servei d'Aldea

A les maltractades i humiliades, sapigueu que hi ha gent os estima.

Una nit
una nit tota plena de perfums, de murmuris i de música de äles,
Una nit
en què cremaven en l'ombra nupcial i humida, les cuques de llum fantàstiques,
al meu costat, lentament, contra mi cenyida, tota,
muda i pàl·lida
com si un pressentiment d'amargors infinites,
fins al fons més secret de les teves fibres t'agités,
per la senda que travessa la plana florida
caminaves,
i la lluna plena
pels cels blavosos, infinits i profunds escampava la seva llum blanca,
i la teva ombra
fina i apagada
i la meva ombra
pels rajos de la lluna projectada
sobre les sorres tristes
de la senda s'ajuntaven.
I eren una
i eren una
i eren una sola ombra llarga!
i eren una sola ombra llarga!
i eren una sola ombra llarga!

Aquesta nit
solament, l'ànima
plena de les infinites amargors i agonies de la teva mort,
separat de tu mateixa, per l'ombra, pel temps i la distància,
per l'infinit negre,
on nostra veu no aconsegueix,
solament i mut
per la senda caminava,
i se sentien els lladrucs dels gossos a la lluna,
a la lluna pàl·lida
i el xiscle
de les granotes,
vaig sentir fred, era el fred que tenien en l'alcova
les teves galtes i les teves temples i les teves mans adorades,
entre les blancors nívoses
de les mortüoris llençols!
Era el fred del sepulcre, era el fred de la mort,
Era el fred del no-res...

I la meva ombra
pels rajos de la lluna projectada,
anava sola,
anava sola
anava sola per l'estepa solitària!
I la teva ombra esvelta i àgil
fina i lànguida,
com en aquesta nit tèbia de la morta primavera,
com en aquesta nit plena de perfums, de murmuris i de músiques d'ales,
es va apropar i va marxar amb ella,
es va apropar i va marxar amb ella,
es va apropar i va marxar amb ella... Oh les ombres enllaçades!
Oh les ombres que es busquen i s'ajunten en les nits de negrors i de llàgrimes!...

Poema "UNA NIT" "NOCTURN III" de José Asunción Silva 
foto aquesta nit tornan de la manifestasió 19 de maig del 2011

Perquè les roses donen l'aroma quan la lluna les toca?

Perquè les roses
donen l'aroma
quan la lluna
les toca?

la seva carícia les fa belles
així el teu amor, ami em toca
com una rosa
quan m'arriba
amb l'aroma.

el meu amor d'estrella
diàfan i clar.
sóc feliç si et tinc
encara espero l'aurora
que em anuncia
el teu petó, la resposta
d'un si.el paradís.

Poema "Amor per que les roses?" de yvonne.
Foto per les rodalies del bosc de Tarragona 6 de Maig del 2011

Un somriure teu és motiu per seguir

Una mirada teva
és motiu per començar
a entrar en els teus pensaments
i així poder-te enamorar

Un somriure teu
és motiu per seguir
a entrar en el teu cor
perquè em estimis fins a la fi

Una estrella en el cel
és font per a l'amor
per estimar i estimar-te
i ser part en la teva il.lusió

Una llàgrima, un gest
un detall especial
és una cosa única
per lograrte conquerir

Amb això només et demano
un moment per pensar
que amb detalls com aquests
és que et vaig aprendre a estimar.

Carlos Griman
foto a Montjuic 30 Abril del 2011 un cop acabada la conferensia cap el Estat Propi

Despertant a la llum del temps

Despertant
a la llum del temps
al verd de la natura
amb el llenguatge de la mar infinit
només sento el cantar de la terra
viure que bonic temps
el temps de la consciència
només veig l'infinit del cel blau
viure que bonic temps
el temps de la felicitat

Poema Anònim "Despertant a la llum del temps"

Foto a les rodalies de la carretera de Bellisens de Tarragona a Reus a un petit paradis en plena natura
26 de Març del 2011 a una calçotada ecològica,que ja us explica-re, quant troba tems

Avui et regalés, una rosa. Però una rosa sense espines Una rosa immortalitzada Una rosa, escrita en un poema.

Avui et regalés, una rosa.
Però una rosa sense espines
Una rosa immortalitzada
Una rosa, escrita en un poema.
Un simple poema, per a una rosa.
Una rosa, que et lliurara alegria.
Una rosa, bella i bella
representa l'alegria de la primavera,
Per que en ella existeix la bellesa, de la naturalesa.
Aquesta vestida de pètals bellíssims i de fulles belles.
La dona és com una rosa.
Perquè és tendra, dolça i bella i bella.
Ella reemplaça els pètals i les fulles
Per belles teles que cobreixen la seua bellesa.
Després d'una rosa existeix un pètal
I després d'aqueix pètal existeix un vers
La rosa,
Inspira les més belles poesies,
Tal vegada pot gravar els meus poemes algun dia
Per a dir que és la més bella de les roses
Algun dia espere arribar a conquistar aqueixa rosa
I poder descobrir la seua bellesa i bellesa
Que la cobreixen aqueixos pètals i aqueixes fulles
Gravés en cada pètal d'aqueixa rosa els meus poemes
Escriuré que no existeix dona més bella, per a aquest poeta
Escriuré les meues poesies inspirades en ella per al seu delit
Així som els poetes bojos d'amor
Creiem en l'impossible.

poema de Gatzao
foto a Montjuic el 30 d'Abril del 2011

Quan dolçament els teus ulls,
plens d'amor em contemplen,
se'n va la darrera ombra
que em feia basarda.

La bella flama d'aquest amor,
no la deixis extingir!
Ningú mai t'estimarà
tan fidelment com jo.

Poema "Quan dolçament els teus ulls"
foto a Montjuïc el 30 Abril del 2011

Soletat que m'envoltes, flotant. una queixa en la nit deus sentir.

Soletat que m'envoltes, flotant.
una queixa en la nit deus sentir,
com estrella en silenci vetllant;
més que mai ara el cel és distant,
però un cor tan aprop, tan aprop!
No fugir del meu cor, no fugir
cap enfora on la nit va girant!
Potser el d'ella també canta així,
i té el meu tan a prop, tant a prop!
Joan Vinyoli (1914-1985)

foto al bosc de Tarragona 14/05/2010 20:42:06

I.. quina cara m'imagines?

M'he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m'agrada la taula,
ara un pesic d'aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d'aquest lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera.

m'agrada així la vida,
aquest got d'aigua,
una jove que pasa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò

una parella que s'agafa les mans i es mira els ulls,
i tot amb el seu nom petit en minúscula,
com aquest passarell
aquell melic,
com la primera dent d'un infant.

poema "I.. quina cara m'imagines? "
(Vicent Andrés Estellés - Burjassot 1924 - València 1993)

foto de quatre preciositats al Parlament el 13 d'Abril del 2011 defensant lo que es del Poble Català, alguna hi tinc el honor de ser-hi AMIC

Perquè demà pot ser massa tard !!!

Ahir?... D'això fa temps!...
Matí?... Qui sap?...
Demà pot ser massa tard...
Per dir que aprecies, per dir que perdones,
per dir que disculpes,
per dir que vols tornar-ho a intentar...
Demà pot ser massa tard...
Per demanar perdó, per dir:
Disculpa'm, em vaig equivocar...! 

El teu amor, demà, pot ser inútil;
El teu perdó, demà, pot haver deixat de ser necessari;
El teu retorn, demà, pot ser que ja no sigui esperat;
La teva carta, demà, pugues no ser llegida;
La teva abraçada, demà, pugues no trobar altres braços...

Perquè demà pot ser massa tard! 

No esperis a matí per dir: Et vull!
Et trobo a faltar! Perdona'm! Disculpa'm!
Aquesta flor és per a tu!, Et trobo molt bé!

No deixis per a matí
el teu somriure, la teva abraçada, el teu amor, la teva tasca,
el teu somni, la teva ajuda... 

No deixis per demà preguntar:
Et puc ajudar? Perquè estàs trist?
Què et passa?
Veuen, que parlarem...
on està el teu somriure ?
Perquè no tornem a començar?
Estic amb tu, saps que pots explicar amb mi?
On has deixat els teus somnis?

Recorda: Demà pot ser massa tard!
Cerca!, Demana!, Insisteix!, Intenta-ho una vegada més!
Només l'avui és definitiu!

Demà pot ser tarda, molt tarda...!
Simplement...avui és el teu dia!!!

Poema de reginaferrando

fotos al area de servei de l´Aldea i al Balneari de Hervideros de Confrentes el gat  26 i 28 de Juliol del 2011

Poema "Para Marta "

Demorat en els dolços afalacs

que en l'aire deixen les flors de la nit,

així, així ha de recollir-me la solitud

al costat del foc de cendres

i ardents brases,

on res és tan senzill com sembla

però que agradable és sentir

la calor enrogida dels somnis,

i el ressò d'un fum errant,

que travessa llunyans i recòndits paisatges

buscant l'amor i els records.

Poema "Para Marta " de fernandosarria

SANTA MARTA

Festivitat: 29 de juliol

• Segle I. germana de Sant Lázaro i Santa María Magdalena,

 per la seva sol·licitud i activitat en el servei de Jesucrist, El nostre Senyor, 

és invocada com a protectora especial de coses urgents i difícils,

 ja que ella va obtenir amb les seves súpliques la resurrecció de Lázaro.

• Patrona: cuineres, serventas, mestresses de casa, hotelers, cases d'hostes, administradors d'hospitals, escultors, pintors, bugaderes, de les germanes de la caritat, moribunds, de la llar

Fotos al balneari Hervideros de Cofrentes 26-27 de Juliol del 2011

Que encerti per trobar un lloc al teu món.

Que la meva oïda estigui atenta als teus murmuris.
Que el soroll quotidià no tapi la teva veu.
Que et trobi, i et *recnozca i et segueixi.
Que la meva vida brilli la teva llum.
Que les meves mans estiguin obertes per donar i protegir.
Que el meu cor tremoli amb cada home i dona que pateixen.
Que encerti per trobar un lloc al teu món.
Que la meva vida no sigui estèril.
Que deixi un record càlid en la gent que trobi.
Que sàpiga parlar de pau, imaginar la pau, construir la pau.
Que estimi, encara que de vegades dolgui.
Que distingeixi en l'horitzó els teus senyals.

Tot això desig, tot això et demano, tot això t'ofereixo.

Poema "TOT AIXÒ ET DESITJO" 

 per deferència de ANGELS FERNANDEZ MORA

Foto al balneari Hervideros de Cofrentes 26 de Juliol del 2011

tot just arribar i a punt de dinar, vaig aquet amic.

AMOR ÚNIC

Tems he trigat a coneix-se’t,
ha merescut la pena
ets més bonica que Venus
més llesta que Atenes.

Des de que et vaig veure
em vaig enamorar,
ets como una droga per mi
no puc deixar-te d’estimar.

Un dia sense tu,
no el puc suportar.
Si no et tinc amb mi
d’amor em poso malalt.

Si m’adormo somio amb tu,
si hem desperto penso en tu.
Si et miro m’entren calfreds
i estic segur que això és un amor vertader.

Amb Tu cada dia
és el dia dels enamorats,
quina sort que tinc 
de que tu i jo siguem estimats.

Si tu te’n vas d’aquí,
si no em deixes ni un únic petó,
oblida’t de mi
que avui d’amor hem moro jo.

Arranjament del poema"AMOR ÚNIC" de PUMJ  

foto camí davant terrassa del bar Tipus Casal de Poble
del balneari Hervideros de Cofrentes

La teva porpra ja és llegenda entre nòmades errants

Rosa del desert
rar miracle de Déu
creixes ferm i esvelta
bella en la teva innocència.

Ets la primavera
en un sòl àrid i condemnat
un oasi d'esperança
per cansats viatgers.

El teu neixes de la fe
on gairebé ja no hi ha vida
i t'obres en flor
quan el vent et sospira.

Els teus pètals són un mite
de corbes i doblecs
que sedueixen amb la seva gràcia
el cor dels teus creients.

La teva porpra ja és llegenda
entre nòmades errants
que arrisquen la seva existència
per un instant al teu costat.
Ets l'amor
la carícia, la tendresa


Foto ahir dia 27 de Juliol del 2011 al Sud dels Països Catalans,

 a Alcala De Jucar de fet, de desert res, 

una vallada preciosa del riu i la foto dalt del penyasegat prop de la cova del Diable.

poema " Rosa del Desert " de tierramojada.

Oda a la vida d'un Home i Patriota honest, el Eribert Barrera

  La nit sencera

amb un destral

m'ha copejat el dolor,

però el somni

va passar rentant com un aigua fosca

pedres ensangonades.

Avui de nou estic viu.

De nou

t'aixeco,

vida,

sobre les meves espatlles.

Oh vida, copa clara,

de sobte

t'omples

d'aigua bruta,

de vi mort,

d'agonia, de pèrdues,

de colpidores teranyines,

i molts creuen

que aquest color d'infern

guardaràs per sempre.

No és cert.

 Passa una nit lenta,

passa un sol minut

i tot canvia.

S'omple

de transparència

la copa de la vida.

El treball espaiós

ens espera.

D'un sol cop neixen les colomes.

S'estableix la llum sobre la terra.

Vida, els pobres

poetes

et van creure amarga,

no van sortir amb tu

del llit

amb el vent del món.

Van rebre els cops

sense buscar-te,

es van barrinar

un forat negre

i van ser submergint-se

en el dol

d'un pou solitari.

 No és veritat, vida,

ets

bella

com la qual jo amo

i entre els sins tens

olor a menta.

Vida,

ets

una màquina plena,

felicitat, so

de tempesta, tendresa

d'oli delicat.

 Vida,

ets com una vinya:

atresores la llum i la reparteixes

transformada en carrol.

el que de tu renega
que esperi
un minut, una nit,
un any curt o llarg,
que surti
de la seva solitud mentidera,
que indagui i lluiti, ajunti
les seves mans a altres mans,
que no adopti ni afalagui
a la dissort,
que la rebutgi donant-li
forma de mur,
com a la pedra els picapedrers,
que talli la dissort
i es faci amb ella
pantalons.
La vida ens espera
a
tots els que estimem
la salvatge
olor a mar i menta
que té entre els sins.

Poema "Oda a la vida" 

de Pablo Neruda

 Lo dedico a tots el Patriotes dignes, 

que se han quedat per el Camí

i als que se hi quedaran 

i nos quedarem 

i a un dels Fundadors del Esperit

el avi de la Maite 

les seves petjades 

ant fet saba Nova.

Fotos a la mani del 9J del 2011

El món en un carrer.

Un carrer és tot:

cruïlla de camins,

el banc de l'ancià,

la carrera dels nens,

la posada que acull als pelegrins,

i el refugi de la tendresa dels amants.

 Un carrer és tot:

apunt de jardins

en forma de parterres ciutadans,

on besa el sol la pell del empedrat

i la lluna els rutilants geranis.

I tendes per onsevulla;

els preuats botins

del pa,

les flors,

les nines i els coixins

per omplir-nos les hores i les mans;

un carrer és tot si neix de molt endins

l'espurna d'amor dels seus veïns

que pren l'alegria en el cor dels vianants.

Lo dedico a unes senyores que se han emocionat al veure que lo fotografiava,

" hem passat moltíssimes vegades de petites per anar a casa tot jugant, 

ja sap que es el Call mes estret de la Peninsula?"

Si me lo han dit los amics que he saludat!!!

Es una traducció

del poema traduït al castella 

per el seu autor Miquel- Lluís Muntané

que lo te amb ceràmica en el carrer Comtal de Barcelona.

Foto aquest capvespre 24 de Juliol del 2011

Hi ha una rosa que floreixen sense espina i tot lo il·lumina, la Maite

Hi ha la rosa alexandrina,
la vera i la d'esbarzer,
també les de Palestina
que floreixen sense espina
de Jericó en lo roser.
Ne tinc d'encara poncelles
que són un calze d'olor;
n'hi ha de blanques i de vermelles.
Triau roses i roselles
firetaires de l'amor.

Poema "La fira de Sant Jordi" de Verdaguer
foto a una de les mes belles roses que hi vaig veure al parlament 13 d'Abril del 2011

Que la lluna dels teus somnis, il·lumini el teu camí...!!!

Que la lluna dels teus somnis,

il·lumini el teu camí...!!!

I que els ocells acompanyin el teu vol,

el teu destí.

Cel enllà,

on bufa el vent ,

i el sol t’espera...

Mar enllà,

al cau de les sirenes...¡¡¡¡

Poema "Al meu fill" de la montsehv

foto aquesta matinada del 20 d'Abril del 2011 a les rodalies del Nostre Racó del Bosc